FASE 1: DOCUMENTACIÓ SOBRE QUALITAT, CENTRES, DEBAT

 

Començaré aquesta fase amb una reflexió prèvia sobre què és  l'excel·lència i la qualitat educativa 

Què es per mi l’excel·lència?

 

La definició oficial de l’excel·lència seria similar a  “qualitat superior que fa algú mereixedor d’una elevada autoestima”. No obstant, al quadrimestre anterior del màster ja ens van explicar  que el significat d’aquesta paraula aplicat a educació varia una mica en el matís.  Es podria considerar que arribar a l’excel·lència d’un alumne consistiria en aconseguir treure el màxim del seu potencial. Per tant,  l’excel·lència en el cas d’un centre consistiria en aconseguir treure el màxim  partit de les possibilitats dels seus alumnes.

 

Què és per mi la qualitat educativa?

 

Per començar he volgut consultar algunes definicions:

Graells (2002) indica que  la qualitat a l’educació és allò que  assegura a tots els joves l’adquisició de coneixements, capacitats, destreses i actituds necessàries per  equipar-los per la vida adulta

 

Muñoz, 2003 defensa que  l’educació és de qualitat quan es dirigeix a satisfer aspiracions del conjunt de sectors integrants de la societat a la que pertany

 

Kaoru, 1986, estableix que la qualitat és el desenvolupament en tots els passos i processos fins arribar a una producció cent per cent lliure de defectes.

 

Jo no veig la qualitat com un concepte estàtic, sinó com una característica de les coses que indica perfeccionament, millora. Qualitat no ha de ser necessàriament sinònim de  “perfecte”. Un sistema educatiu de ha d’aspirar sempre a millorar. Un sistema educatiu de qualitat seria aquell que ha aconseguit estàndards superiors de desenvolupament perquè estableix mecanismes per anar millorant els seus punts febles.Un sistema educatiu de qualitat seria aquell que s’organitza de forma òptima per aconseguir els millors resultats possibles

 

Comparació amb les definicions dels membres del grup. Anàlisi sobre la qualitat i l’excel·lència pensant en el treball de grup d’innovació

Existeix un model promogut per la Fundació Europea per a la Gestió de la Qualitat (EFQM) que compta amb els següents punts clau:

1.    Orientació a l’usuari

2.    Relacions associatives amb col·laboradors

3.    Desenvolupament, reconeixement i implicació de les persones

4.    Millora continua i innovació

5.    Lideratge i coherència dels objectius

6.    Ètica i responsabilitat

7.    Orientació cap a resultats (avaluació)

 

Aquest model ha estat extrapolat/adaptat a l’educació comptant amb els següents criteris:

 

    1.Orientació a la comunitat educativa

    2. Lideratge i constància dels objectius

    3. Orientació cap a resultats

    4. Desenvolupament, implicació i reconeixement de les persones

    5. Gestió per processos  i fets

    6. Desenvolupament d’aliances

    7. Aprenentatge, innovació i millora educativa

    8. Responsabilitat social

    9. Planificació i estratègia

 

ANÀLISI DE LA QUALITAT EDUCATIVA DEL COL·LEGI TECLA SALA DE L'HOSPITALET DEL LLOBREGAT 

A continuació s’analitza sota aquests punts de vista el Col·legi Tecla Sala de l’Hospitalet del Llobregat, centre en el que  vaig estudiar fa ja uns quants anys (encara no he fet el practicum). La institució titular d’aquest col·legi és la Fundació per a les Escoles Parroquials i com a tal, defineix la identitat i l’estil educatiu del centre.

A títol personal puc dir que considero que jo i els meus companys vam sortir bastant preparats d’aquest centre, tot i que també és cert que en aquells temps el col·legi seleccionava als estudiants que volien estudiar allà segons l'expedient acadèmic, cosa que els facilitava molt la feina perquè garantia que tothom tindria una certa facilitat per aprendre. Tenint en compte això seria difícil establir si la qualitat del centre es basa en mèrits propis o li ve donada de sèrie. Per tant, avançant la CONCLUSIÓ del següent anàlisi, podem dir que els resultats no seran gaire concluents.. Per què innovar si  seleccionem prèviament als alumnes que ja els serveix la metodologia tradicional? Per què atendre a la diversitat si ja hem descartat als alumnes que eren diferents? Per què adaptar-nos a les circumstàncies si podem adaptar les circumstàncies a nosaltres? És evident que les regles de joc als col·legis privats poden ser molt diferents..

 

Comencem!

1.Orientació a la comunitat educativa

El més destacable de la comunitat educativa del centre és l’AMPA que contribueix i s’involucra de forma molt significativa en el funcionament del centre participant en diferents activitats: castanyades, festivals, xerrades, club de lectura, el gran dictat, neu en família, concurs culinari, jornades esportives familiars, intercanvi i reciclatge de material relacionat amb l’escola, etc.. (https://www.ampateclasala.cat/)

Compta també amb el consell escolar, departament de pastoral, departaments pedagògics, comissió de convivència, comissió per al Medi Ambient, Comissió d’Atenció a la diversitat i els  alumnes que fan el paper de delegats

Tots ells s’encarreguen d’establir les expectatives i necessitats per tal de poder millorar el Centre

 

2. Lideratge i constància dels objectius  

 

L’organigrama del Centre és el següent:

Els càrrecs pràcticament sempre romanen constants, bastant típic de les escoles privades.  El director, cap d’estudis i coordinador d’orientació continuant sent els mateixos que quan jo vaig estudiar. Aquests dos últims (cap d’estudis i coordinador) donaven classe al batxillerat. Tots dos eren molt bons professors. La metodologia que empraven era bastant tradicional (i imagino que així continua sent) però els funcionava molt bé. A vegades parlem molt de metodologies però no sempre és el més important. Una mateixa metodologia aplicada per dos professors diferents pot oferir resultats completament oposats. Es mostraven molt actius en el dia a dia per pròpia motivació.

           

3. Orientació cap a resultats.

Antigament aquest Col·legi publicava estadístiques sobre els resultats obtinguts a la selectivitat i aquests eren molt bons. Això  provocava que als col·legis de l’Hospitalet es recomanés aquest institut als bons estudiants, ja que, com he dit al començament, feien selecció per expedient acadèmic dels alumnes que volien accedir un cop terminada  la primària. Em consta que el les peticions per accedir  es van anar reduint amb el pas del anys fins arribar un moment en que, per cobrir places vacants, el Centre ja no era tan selectiu. Desconec si a l’actualitat continuen publicant els resultats de selectivitat però seria significatiu tenir aquesta data.

 

4. Desenvolupament, implicació i reconeixement de les persones

Es realitzaven enquestes anuals als alumnes avaluant una sèrie de paràmetres sobre el professor i l’assignatura però desconec si existia una relació directa entre aquestes enquestes i la remuneració econòmica. Desconec  també si existeixen al Centre altres mecanismes de reconeixement i de fomentar la motivació, però sí que puc dir que els professors motivats eren majoria respecte els desmotivats

 

5. Gestió per processos i fets

La veritat és que els projectes cooperatius entre departaments eren escassos.  Sí que es realitzaven cooperacions per alguns treballs de recerca de l’alumnat, però amb caràcter més aviat puntual. Com he comentat abans, la dinàmica de les classes era bastant tradicional.

 

6. Desenvolupament d’aliances

Al Centre existeixen tot un seguit de convenis amb altres entitats que ajuden al desenvolupament de les activitats extraescolars, com ara les següents: KITH Institute, club d’Escacs de l’Hospitalet, Escola Futbol Sala Tecla Sala, BC Tecla Sala, SED (per realitzar gimnàstica artística i Hip-Hop), AECS (per practicar Voleibol)..

No obstant, totes aquestes aliances s’enfoquen sempre a  activitats extraescolars i no a continguts curriculars.

 

7.Aprenentatge, innovació i millora educativa

Si bé, com ha s’ha comentat, les classes atenien a metodologia tradicional, el Centre procurava programar bastants sortides i activitats: sortides a biblioteques, teatres, museus, jornades d’aprenentatge específic, organització de jocs florals.. etc.. sempre amb activitats associades a aquesta. Si  d’aquestes activitats no es desprenia un resultat profitós buscaven altres alternatives d’aprenentatge pel curs següent.  

Pel que va al seguiment del curs, s’anaven practicant exàmens parcials per realitzar el seguiment de l’alumnat i garantir que els resultats fossin bons a l’examen final de l’assignatura.

 

8.Responsabilitat social

Semblava que no hi havia un programa específic al Centre per fomentar la reflexió ètica però d’alguna manera,  i de forma totalment casual, algunes assignatures acabaven tenint un fort contingut de reflexió ètica. Per exemple a la assignatura d’història, on el professor era a més el psicòleg del Centre, i  a l’assignatura de filosofia, on el contingut propi de la matèria ho requeria, fent a més debats sobre temes d’actualitat.  

Les tutories es prenien de forma bastant seriosa fomentant la reflexió ètica individualitzada.

S’ha de dir també que el departament pastoral intentava col·laborar en aquest aspecte. El mossèn del Centre es passejava contínuament pels passadissos a la cerca d’alumnes que tinguessin inquietuds que traslladar-li, però això era el que menys  funcionava.

 

9.Planificació i estratègia

Considero que la planificació del centre no va molt més enllà dels condicionants externs i dels obligats per llei. El problema dels centres amb nom i fama segurament és que no senten la necessitat d’adaptar-se a les noves necessitats socials. Pensen que el que els funcionava ahir continuarà funcionant demà. I no, segurament en el moment en que les sol·licituds per accedir al Centre van baixar i la crisi econòmica va fer la seva aparició la situació va canviar molt..