FORMACIÓ PROFESSIONAL (FP) & ENTORN PERSONAL D'APRENETATGE (EPA)

Una de les coses que m’agraden d’aquesta assignatura d’Innovació  docent,  és que fa honor al seu nom i el temari es troba en constant revisió en funció dels suggeriments que va rebent el professor per part d’alumnes i exalumnes. En aquest cas, hem dedicat part de la sessió a parlar sobre detalls relacionats amb la Formació Professional. És cert que es tracta d’una altra rama en la que no estem matriculats, però això no vol dir que no ens interessi, ja que mai es sap on et porta el destí...

En el meu cas..havent estudiat Arquitectura  quines assignatures podria impartir? Aquí les tenim!

Sembla ser que les possibilitats són molt més reduïdes que si hagués estudiant Informàtica, per exemple, ja que la majoria de les matèries es troben lligades al camp de la construcció i tots sabem que el sector de la construcció no està passant pels seus millors moments. No obstant, “el saber no ocupa lugar”

Per començar la sessió se’ns va presentar el document de gestió de centres, que podeu consultar fent click aquí: 

Recordatori pel futur v.1: Les “unitats didàctiques” s'anomenen  “unitats formatives”!

També se’ns va presentar els diferents models actuals de formació, que es troben bastant lligats al mercat laboral, cosa que em sembla bàsic. Són els següents:

Alternança simple: En aquesta modalitat, la formació és organitzada conjuntament per les empreses i els centres educatius mitjançant un conveni de col·laboració. Es combina per tant la formació al centre educatiu amb l’activitat a l’empresa de l’alumnat sense que comporti reconeixement acadèmic.

Formació dual: En aquesta modalitat sí que hi ha reconeixement acadèmic dels aprenentatges assolits per l’alumnat mitjançant:

-el treball

-el desenvolupament de la beca

-la formació impartida per l’empresa

Recordatori pel futur v.2: Als centres de F.P . hi ha docents que s’encarreguen de portar les gestions amb les empreses on els alumnes faran l’aprenentatge, així com de fer i tutoritzar el  seguiment. És un treball una mica pesat, sobretot al principi i, per tant  i com sempre, aquestes tasques normalment acaben sent desenvolupades per docents novells. 

REFLEXIÓ SOBRE LA FP

A mi em sembla imprescindible que hi hagi una Formació Professional que s’estigui adaptant a les necessitats reals de les empreses. Això garanteix una formació funcional. No obstant,  en ocasions es pot convertir en un arma de doble fil,  ja que alguns alumnes deixen els estudis de FP perquè les empreses els ofereixen un contracte de treball, cosa que és positiva per una banda però negativa per un altra, ja que renuncien a obtenir la el titulació oficial.

Al meus temps, quan acabaves 8e d’EGB el director de l’escola et deia:  “tu vals per estudiar, per tant has de fer BUP” (i  a més et deien a quin col·legi en concret..)  o “tu no vals per estudiar, fes FP”. Amb actituds com aquesta, àmpliament generalitzades, la FP es va desprestigiar molt. Esperem que en un futur pròxim la seva qualitat pugui equilibrar la demanda entre aquesta i els estudis universitaris, de forma que al final tothom pugui estudiar el que li agradi i no prendre una decisió en funció de les capacitats que diuen que tens, com es feia abans. Veiem que les dades encara reflecteixen  que el percentatge de titulats és molt baix (del 33% respecte el 46% de la UE) Veure article al respecte

Entorn Personal d’Aprenentatge (EPA)

La segona part de la sessió ha estat dedicada a tractar l’EPA, també conegut com Personal Learning Environment (PLE). Confesso que mai havia sentit aquest concepte. És a dir, algun cop havia pensat en ell, però no li havia batejat amb un nom. És un tema que m’interessa i de fet he trobat un mooc, l’enllaç del qual adjunto per tenir-ho com a recordatori quan tingui més temps lliure:

De moment em conformaré amb aquesta breu però clara explicació de la Linda Castañeda:

L’EPA és l’entorn personal en el que un aprèn (tal i com la pròpia paraula indica) Estem predisposats genèticament per a l’aprenentatge mitjançant els següents agents:

 - l’estimulació

-  l’observació/imitació

De fet, aquests dos factors anteriors són els que s’han mostrats a classe però a mi m’agradaria afegir un altre, fruit de les meves cerques personals per redactar l’article d’investigació sobre el talent. Resulta que hi ha estudis que demostren mitjançant resultats empírics que la inclinació a practicar també és genètica. Interessant, eh? Si voleu més informació al respecte poder adreçar-vos a l’article en qüestió.

Tornant al tema de que estem genèticament predisposats a aprendre, he de dir que sort d’això!!! En el meu cas el meu EPA en l’etapa d’estudiant deixava molt a desitjar, amb habitació compartida, sense un escriptori decent, etc, etc.. Però bé, tot i així no em va anar pas malament. Vaig aconseguir la capacitat de poder concentrar-me en qualsevol lloc amb soroll.

S’ha de destacar que l’EPA ha canviat moltíssim des de l’ensenyament tradicional, on les fonts d’informació eren limitades,  a l’actual,  en plena era tecnològica on tenim accés a tota la informació que vulguem, establint unes emocions i sensacions diferents.  A l’ensenyament tradicional:

-L’aprenentatge era igual per a tothom

-El docent configurava la font màxima de saviesa i per tant el coneixement era centralitzat

-L’avaluació era la mateixa per a tothom

-L’aprenentatge es produïa per exposició

En canvi ara, l’ensenyament que es produeix mitjançant les noves tecnologies:

-Requereix personalització

-Les fonts d’informació són diverses i de qualitat discutible

-L’avaluació és personalitzada

-El coneixement és  dispers i organitzat per qui aprèn

-L’aprenentatge es produeix mitjançant la reflexió i la pràctica. ´

En aquest punt faré un incís. L’avaluació personalitzada és molt complicada de portar a terme perquè t’obliga a marcar diferències entre els alumnes que són ràpidament visibles i qüestionables per ells. Aquí recullo la pilota que ens va llençar el Toni i faig la proposta de generar diferents instruments d’avaluació (amb unes exigències diferents) i aplicar un o altre de forma intencionada en funció de l’alumne a qui va adreçat, però de forma que sembli fruit de l’atzar davant dels ulls de la resta de la classe.

Actualment en el  PLE, llegir, escriure i reflexionar és molt important, però encara ho és més compartir la informació amb els altres. En aquest sentit, la creativitat també és un factor important, de cara a decidir com es comparteix aquesta informació. I un altre factor important serà disposar d’internet! Què passa amb els nens que ni tan sols tenen ordinador a casa seva? El seu PLE és, evidentment,  molt diferent.

I el Blended Learning.. què és??

Parlem ara de l’aprenentatge semipresencial, que combina classes presencials amb aprenentatge on-line. Lògicament per aquest tipus d’ensenyament, com comentava abans, disposar d’un ordinador amb connexió a internet és bàsic i malauradament no tots els nens compten amb un.

Que si hi ha fractura social a l’aprenentatge per a qui encara no té accés a e-learning? Per suposat que sí! Primer perquè el nen no comptaria amb els mateixos recursos que la resta i per tant estaria en desigualtat de condicions. Segon, perquè el fet de sentir-se diferent, pot ser encara més limitant. L’aïllament social interfereix amb al procés de formació de mielina del cervell, i aquesta interfereix directament sobre el talent i/o la intel·ligència (torno a remetre’m a l’article d’investigació)

En aquest sentit és necessari que els centres educatius intentin posar a disposició dels alumnes d’ordinadors amb connexió, sigui en horari extraescolar o a l’hora del pati, així com  les biblioteques de la pròpia escola o del barri,  de cara a fer més petites  les diferències de les seves  EPAS procedents de la diversitat socio-econòmica-cultural.