ÚLTIMA SESSIÓ!!!
JA ESTEM A LA RECTA FINAL!!! Aquesta ha estat la última sessió de l’assignatura d’Innovació, i per tant, serà la última entrada al bloc. He de dir que tot i que al començament em mostrava una mica contrariada per haver de fer-lo i reflexionar públicament sobre temes que desconeixia, la veritat és que al final li agafes afecte. Quan tens temps per fer una entrada digna és, fins i tot, un moment relaxant i satisfactori. Així que he de donar-te novament les gràcies, Toni.
Subdividiré aquesta última entrada en dos parts. A la primera, comentaré les exposicions orals i treballs dels meus companys de classe. A continuació, reflexionaré sobre l’assignatura, el professor i el treball que he portat a terme en aquest bloc.
PART 1. EXPOSICIÓ DE TREBALLS GRUPALS
El nostre grup va ser el primer en realitzar l’exposició del treball grupal. La veritat és que jo anava una mica desanimada perquè el nostre projecte ja havia perdut tot tipus de factor sorpresa, ja que ja havíem realitzat una exposició prèvia del nostre vídeo davant la classe a l’entrega intermèdia i, tot i que havíem fet diverses modificacions de millora, el resultat era esperable. En canvi, els companys de classe en aquesta exposició intermèdia ens van vendre el munt de meravelles que teníem pensat executar de cara a l’entrega final. Tot plegat jo pensava que el nostre projecte quedaria bastant per sota del nivell de la classe, (al final un avalua els resultats, en part, per comparació..) però... 
Tal i com diuen “del dicho al hecho, hay un trecho” Així que ara mateix estic molt contenta del treball fet i sobretot de com l’hem justificat.
Penso que sí, que la nostra metodologia de vídeo-tutorial ha estat bastant tradicional, però també penso que la innovació no ha de ser un fi per sí mateix. Si una metodologia funciona, i funciona bé, per què l'hem de canviar? Poso d’exemple del vídeo-tutorial del grup que va fer servir l’ EDpuzzle. El programa està molt bé, ofereix moltes possibilitats i agraeixo el fet d’haver-lo conegut. No obstant, el resultat final del vídeo com a tutorial a mi em sembla contraproduent, ja que trenca molt el fil del procés de construcció, així com la música que l’acompanya.
La principal crítica que vam rebre va ser que potser el nivell del vídeo no s'adequava al nivell de complexitat del curs de 2n de Batxillerat. Pel que fa a aquest tema, s'ha de dir que es tracta d'una pràctica pensada per ser desenvolupada en una mateixa sessió de taller juntament amb la construcció d’un generador elèctric, ja que el principi de funcionament és similar. La idea seria formar grups de quatre alumnes i que cada grup es subdivideixi en parelles, on cadascuna d'elles construiria un dels artefactes. Després de les construccions, tornarien a ajuntar-se per experimentar en grup i fer els exercicis corresponents sobre la matèria. Per veure més detalls sobre aquesta pràctica, podeu fer click aquí.
També m’agradaria acabar de justificar el meu argument de “Innovació? Si! Però quan cal” convidant-te, Toni, a veure el vídeo que hem fet per l’assignatura d’aprenentatge a la Tecnologia II. (T’agradarà!) En aquesta ocasió no podràs dir que no hem estat creatius!
Tornant a les exposicions realitzades pels companys, si hagués de donar un premi a la tècnica i el treball ben fet, definitivament el donaria al grup que va emprar la tècnica del stop-motion per construir una plataforma elevadora. El format ha estat tractat amb cura i el resultat és impressionant. Em va agradar moltíssim. Encara que.. de nou, el seu valor pedagògic com a vídeo-tutorial és discutible, ja que seria millor si els alumnes veiessin com es manipulen les eines.
Pel que fa al premi “vídeo més impactant del dia” sense dubte li donaria al grup dels 5 gags humorístics, tot i que, un cop més, el contingut era millorable.
PART 2. REFLEXIONS DE CURS
Per finalitzar, la meva opinió personal sobre l’assignatura d’Innovació docent i iniciació a la recerca educativa:
Dinàmica de les classes: A les classes sempre s’ha fomentat la participació de l’alumnat i el debat, cosa que s’agraeix i és molt important per mantenir la motivació (i a la gent desperta). S’ha tingut en compte en tot moment l’opinió de l’alumne, fent classes a la carta, classes inverses, etc.. És de valorar que l’opinió de l’alumne compti tant. S’agraeix també la quantitat i qualitat dels experts que han sigut convidats per tractar diversos temes. Tot plegat, podem afirmar que pràcticament no hi ha hagut dues sessions iguals. El nom de l’assignatura predica amb l’exemple. Bravo!
Qualificacions: Personalment, m’hagués agradat un sistema de qualificació més continuat, no tot tan condensat i dependent del final de curs. Per exemple, es podria haver programat l’entrega d’algun dels treballs a meitat de curs. D’altra forma, acabes fent masses coses a la vegada. A més, realitzar entregues durant el curs et permet conèixer tant el nivell del treball de la resta d’alumnes com el nivell d’exigència del professor. Si necessites optimitzar el temps, són dos factors importants. Trobo que la idea de co-avaluar als companys i autoavaluar-te tu mateix és apropiada, atenent a que haurà de ser la nostra feina i millor que la anem practicant.
Continguts: Els continguts de l’assignatura en general són interessants. Potser he trobat a faltar un fil conductor més clar entre les diferents sessions o una estructura més ordenada (jo és que sóc una mica quadriculada..) Però clar, penso que en aquest cas el “format” de les classes és fins i tot més important que el contingut. Vull dir que més que el contingut en sí, el que és veritablement interessant és veure les diferents metodologies didàctiques que ha emprat el nostre professor amb nosaltres mateixos, com a exemple de metodologies innovadores.
Professor: No em considero una persona pilota. És més, si existís la paraula "antipilota" al diccionari, sortiria la meva foto. No sóc de dir acompliments i menys pel meu propi interès personal, però en aquest cas vull “innovar” i dir que el millor de l’assignatura és sense dubte el professor. Toni, ets el professor més motivat que conec. Es nota que t’agrada la teva feina i que li dediques molt de temps i energia. I això traspassa a l’alumnat. A més el sentit de l’humor present a les teves sessions fa que sigui impossible parar d’escoltar. Ara que el salari d’un associat depèn parcialment de les opinions dels alumnes, estic segura que acabaràs cobrant el màxim.
CO-AVALUACIÓ DE TREBALL GRUPAL I AUTOAVALUACIÓ DEL BLOC
Abans he dit que em semblava lògic haver de practicar l’avaluació a l’assignatura però em sembla lògic com a exercici pràctic a realitzar, no com a decisió final de la nota que hauríem de treure. Sota el meu parer i en aquest cas (ara no vull obviar el que implica l’atenció a la diversitat) tots els blocs i els treballs grupals haurien de sotmetre`s al mateix filtre d’avaluació, (la mateixa rúbrica i la mateixa persona aplicant aquesta rúbrica). Dit això, i havent expressat la meva opinió,a continuació adjunto l'avaluació del nostre grup pel treball del grup 2. Veure avaluació
Pel que respecta a l’autoavaluació del bloc, he agafat com a referència alguns criteris de la rúbria de Felipe Zayas: i altres que, tot i que no em beneficien especialment, crec que s’haurien de valorar.
Segons aquests criteris d’avaluació avaluaria al meu bloc amb un 8,3, però com he dit abans aquest sistema d’avaluació no fa justícia. Tafanejant els blocs dels meus companys (com acostumo i s’ha de fer..) he vist que, blocs que considero millors que el meu, s’adjudiquen pitjor nota. Això no pot ser!
I bé, fins aquí hem arribat! El camí que al començament semblava tan llarg, al final ha estat molt curt. Qui sap... potser el curs vinent ens fan fer servir el bloc a una altra assignatura i puc continuar amb aquest mateix. I si no, sempre em quedarà com a recordatori i bon reflex del viscut a classe durant aquest segon semestre del màster de professorat.
Ara a gaudir d’unes merescudes vacances. FINS AVIAT!
