Per què cal innovar en educació?

Perquè la societat es troba en constant evolució i ens hem d’adaptar per tal de donar resposta a les noves necessitats. Les solucions antigues no serveixen  per situacions noves.

Hem d’adaptar les pràctiques, els instruments, la metodologia i les tecnologies en general  per beneficiar als alumnes del món actual, per aconseguir una millor resposta per part seva.

Si ens hem d’adaptar als alumnes d’ara, és important conèixer com són i en què es diferencien de nosaltres mateixos quan érem estudiants de secundària.

Un altre motiu que crec que és important, és el de donar exemple als estudiants.  Un dels objectius d’educar és fomentar la creativitat, la capacitat de fer coses noves. 

Com ho aconseguirem si sempre fem el mateix? Com ho aconseguirem si no prediquem amb l’exemple?

Com són els alumnes d’ara?

Si ens hem d'adaptar als trets característics dels alumnes de l'actualitat, és imprescindible conèixer quins són aquests trets. Bé, han crescut en l’era de les comunicacions, els sobrestímuls i la immediatesa,  per tant no és d'estranyar que prefereixin rebre la informació de forma més ràpida i de diferents fonts multimèdia. S’han acostumat a processar imatges, sons i vídeos abans que textos.  Són multitasques  i els agrada interactuar i comunicar

Per tant..  

Què m’interessaria saber d’un grup d’alumnes de secundària, per exemple, en un traspàs tutorial? És important per la dinàmica del grup? I per l’aprenentatge?

Evidentment una de les coses que m’interessaria  conèixer és les seves opinions respecte  la metodologia didàctica i els sistemes d’avaluacions emprats a classe per tal d’adequar-los a les seves necessitats d’aprenentatge (innovant, és clar..)   Els canvis no es fan patents d’un any  per l’altre, però com es comentava al màster, un professor  es troba cada any acadèmic un any més lluny en edat als seus alumnes.  Si sempre utilitza els mateixos recursos i mai no innova per intentar adaptar-se a la situació actual arribarà un moment en que es convertirà en el meu professor de llatí de segon de BUP

Un exemple d'innovació educativa seria el mètode KiVa, impulsat amb l'objectiu  de reduir l'assetjament escolar. Per què és una innovació i no una simple novetat? Perquè compleix aquestes tres característiques:

-S'està aplicant de forma duradora

-Té un alt índex d'utilització

-Ha millorat la pràctica professional (amb resultats objectius)

A continuació s'analitza, de forma sintètica,  la problemàtica de l'assetjament escolar i en què consisteix aquest mètode

PROBLEMÀTICA DE L'ASSETJAMENT ESCOLAR

L’assetjament escolar és una conducta violenta que es repeteix  sistemàticament per part d’una persona  contra el mateix individu durant molt de temps. Els rols que intervenen en aquests són els següents:

-Víctima: És la persona que pateix l’assetjament. Es sent indefens, impotent, aterrat i molt aïllat, ja que normalment ningú mostra empatia per la seva situació.

-Assetjador: És la persona que abusa de la víctima, normalment com a mostra de poder dintre d’un grup en el que vol fer-se destacar, fent el que sigui, per guanyar popularitat

-Testimonis:  Són les persones que presencien l’assetjament, inhibint-se davant d’aquest normalment.  A vegades fins i tot el  celebren a falta de no saber com reaccionar

-Professors: La majoria de vegades no s’assabenten del problema fins que aquest ja és molt greu o irreversible

-Pares: Normalment no saben interpretar els senyals d’alerta d’una situació d’assetjament i quan ho fan, no saben reaccionar correctament davant del problema, augmentant el sentiment de culpa sobre la víctima i/o instant-la a defensar-se.

Habitualment la forma en la que s’intenta resoldre consisteix en protegir a la víctima o castigar a l’assetjador, a vegades exigint disculpes públiques, però això no fa res més que empitjorar el problema ja que la humiliació de l’assetjador pot incitar-li a la revenja

 ENFOCAMENT DEL MÈTODE KIVA

El mètode KivA és un joc de paraules (“guay” i acrònim de “contra l’assetjament) creat per Chistina Salmivalli i implantat en 9 de cada 10

-Víctima: Pot recórrer als professors de KiVa quan té un problema  i es recolzat per aquests  a sortir del seu aïllament sense canviar la seva forma de sentir culpa

-Assetjador: La falta de recolzament per part dels seus companys disminueix el sentit de les seves accions. És desacreditat davant del grup perdent popularitat, justament el que no vol.

 Al mètode KiVa es dialoga amb ell per tal que entengui com afecta a la víctima el seu comportament

-Testimonis:  Els testimonis es converteixen en  la peça clau al mètode KiVa  convertint-se  en  defensors  actius de la víctima. El programa KIVA  consisteix en 10 sessions  per cada fase ( fase 1:  de 6 a 9 anys, fase 2: de 10-12 anys, fase 3: de 13 a 16 anys), exercicis, jocs i treballs que es realitzen durant el curs per ensenyar als testimonis a no reforçar l’actitud de l’assetjador i a mostrar empatia per la víctima. Se’ls proporciona eines  per solidaritzar-se amb la víctima sense recórrer al valor i per a informar dels problema sense haver d’ involucrar-se públicament gràcies a la instal·lació de bústies virtuals, on avisen de qualsevol situació anòmala

S’instal·la una bústia virtual per tal d’avisar als professors responsables de qualsevol situació anòmala

-Professors: Els professor prenen un paper més actiu, intervenint de forma ràpida quan sorgeix el problema. S’entrevisten amb víctima i assetjador per separat i fan un seguiment del cas. Reben formació específica per par de preparadors finlandesos

-Els pares: Reben xerrades amb pautes d’actuació i senyals que han d’atendre. Aprenen que no s’ha de recriminar  a la víctima la seva debilitat.

PROPOSTES D'ACTIVITATS A DESENVOLUPAR A CLASSE PER REDUIR L'ASSETJAMENT ESCOLAR

La Cadira Calenta

Aquesta activitat consisteix en fer seure a un alumne a una cadira davant de la classe i que els seus companys comentin cinc trets positius sobre ell. El problema d’aquesta proposta, que en principi busca reforçar els aspectes positius de l’individu augmentant d’aquesta manera l’autoestima, resideix  en que es pot seure algú i que ningú tingui res positiu a dir. Això podria resultar violent i provocar l’efecte contrari al desitjat. El paper del professor, com a animador de la sessió, és molt important per preveure i evitar aquest tipus  de situacions

En Defensa Pròpia

En aquesta activitat una sèrie d’alumnes  realitzarien una petita funció teatral.  Cadascun d’ells hauria  de representar un rol concret prèviament assignant en una explicació sobre assetjament escolar. L’objectiu seria fomentar l’empatia i identificar posicions.

El professor ha de ser suficientment hàbil com per poder dirigir l’obra de forma que no sigui contraproduent. Possiblement requeriria d’una gran preparació prèvia i de la col·laboració de psicòlegs de cara a elaborar un guió que aconsegueixi complir els objectius establerts

Les dues fileres

Aquesta activitat es troba descrita amb detall a l’entrega grupal d’aquest tema.

El problema que pot presentar aquesta activitat és que els alumnes podrien no tenir la maduresa necessària per identificar i descriure de forma correcta els valors que s’han de treballar

La Capsa del Bon rotllo

S’habilita una bústia a l’aula on els alumnes poden lliurar missatges positius als seus companys amb la condició que no es repartiran aquests missatges fins que tots els alumnes tinguin un a llegir. El professor anirà revisant de forma periòdica si es compleix aquesta condició per repartir els missatges

Considero que aquesta activitat és la que pot pujar l’autoestima dels estudiants de forma més equitativa i justa.  Evidentment  el propi interès de l’estudiant de rebre missatges positius sobre la seva persona condicionarà la seva voluntat de cara a facilitar missatges positius als alumnes que previsiblement  rebrien menys. 

Cors a l’esquena

El professor construeix cors de cartolina que col·loca a l’esquena dels estudiants. Els companys poden escriure trets positius d’aquella persona de forma anònima (tot i que no totalment)

La principal desavantatge d’aquesta proposta és que sempre hi hauran estudiants que no rebran cap missatge i es sentiran  encara pitjor que si no s’hagués fet aquesta activitat, ja que quedarà patent d’una forma més clara la seva reduïda afinitat amb la resta de companys.