Tema 2. FRONTERES EN INNOVACIÓ I RECERCA EDUCATIVA. GAMIFICACIÓ

Gamificació. El primer cop que vaig sentir aquesta paraula va ser al sopar de nadal  amb els companys de màster. Fas el TFM de gamificació, Xavi? I això que dius que és??  Em va cridar l’atenció. Per aquest motiu quan em van dir que tenia l’oportunitat d’escoltar una conferència del Javier Espinosa parlant del tema vaig decidir aprofitar l’ocasió (bé, fins que la nostra estimada Endesa va decidir deixar-nos sense corrent elèctric..)

Sempre he sigut de l’opinió que els professors que son capaços de fer riure a classe als alumnes cada X minuts són els millors, simplement pel fet de que són experts en mantenir  l’atenció. I això és tot  un art. Molts pocs tenen aquesta virtut. No sé la resta d’estudiants  però jo necessito aquest plus o el meu cap desconnecta automàticament sense avís previ, com Endesa.  La Gamificació, ludificació o aprenentatge basat en jocs, és una metodologia que també ofereix aquest plus, per tant,  com a exjugadora   del World of Warcraft  Paladina nivell 90, m’agrada la proposta.

Vídeo del semàfor que balla (fer click a la imatge) mostrat pel Javier Espinosa a la conferència. El funcionament  és similar: s’ofereix  un plus. S’ofereixen més motius per assolir l’objectiu, en aquest cas aturar-se al semàfor

En l’aprenentatge basat en jocs el docent es qui dissenya l’experiència, l’alumne el jugador, les notes les recompenses (xp, medalles, estrelles), l’exercici el joc i l’examen el repte final, el típic monstre, el Lechuck del Monkey Island

Hem de tenir en compte quan dissenyem el joc que existeixen diferents tipus de jugadors, que responen a l’assoliment d’uns objectius diferents

Els “achievers” tenen  per objectiu resoldre reptes i aconseguir recompenses

Els “explorers” volen descubrir i aprendre coses noves del sistema

Els “socializers” no més volen relacionar-se amb altres jugadors

Els “killers” volen competir

A youtube hi ha molts vídeos del Javier Espinosa parlant del tema així que no val la pena comentar moltes més coses, ja que sempre serà millor escoltar-les de boca del propi autor. Comparteixo diversos enllaços:

https://www.youtube.com/watch?v=4L-gYH6qt-c

Uns exemples de gamificació, també del Espinosa

https://www.youtube.com/watch?v=dKZyeJfiv2s

Només m’agradaria fer una reflexió final sobre el tema. Motivar en l’aprenentatge està molt bé. És obvi que ajuda. Però que passa si sempre s’ho posem fàcil als nostres estudiants oferint una motivació extra perquè no s’hagin d’esforçar gaire en atendre. Si no practiquen el haver d’esforçar-se per mantenir l’atenció... farà que disminueixi a la llarga aquesta capacitat? Que passarà quan arribin a la universitat i es trobin amb un professor, d'aquests  que ni tan sols ha estudiat pedagogia,  fent una classe magistral?

Crec que, com a tots els sectors,  un abús  de la metodologia seria contraproduent. Considero que només hauria  de ser un recurs més i no convertir-se en una forma d’ensenyament, cosa que sembla plausible si els mercats comencen a fer negoci amb el tema.